Abans que em mori és un espectacle musical i teatral que converteix l’escenari en una revetlla de festa major i convida el públic a submergir-se en l’univers d’una orquestra popular.

La peça combina cançons, humor, relat i memòria per recórrer tot un món dels pasdobles, boleros, tangos, cuplets i balls de poble que formen part de l’imaginari col·lectiu de diverses generacions, portant-los al present i convertint la funció en una experiència viva, propera i compartida amb el públic.

Abans que em mori incorpora material de testimonis reals de persones grans, que expliquen com van estimar, van ballar i van viure a través de la música. A mesura que avança, la proposta s’endinsa en temes com els vincles familiars, la vellesa, els records i tot allò que queda guardat dins les cançons.

Idea original: Judit M. Gené

Direcció: Montse Colomé i Jordi Vidal

Direcció musical: Jordi Vidal

Moviment: Montse Colomé

Dramatúrgia: Ramon Micó

Interpretació: Judit M. Gené i Rai Borrell

Dissenyador d’espai i vestuari: Joan Griset

Dissenyador d’il·luminació: Joan Griset

Construcció escenografia: *pendent

Confecció vestuari: *pendent

Producció: Judit M. Gené

Distribució i acompanyament: MònicaDeGira

Arrenjaments musicals i disseny de so: Gerard Bosch

Tècnic: Joan Griset

Fotografia: Estel Ibars

Vídeo: Aïda Soler

Ramat ens presenta un paisatge auster, canviant i viu, on un personatge solitari ha perdut allò que li és més apreciat: el seu ramat. En la seva recerca de companyia i refugi, es desplega aquest espectacle que beu del teatre físic, el circ contemporani i la poesia visual per explorar la soledat de l’individu i la necessitat de pertànyer al seu col·lectiu.

Aquest pastor no pot fer el camí sol. Els espectadors són part activa del seu nou ramat, peça clau per a la supervivència de l’espectacle i de qui l’habita. En aquest vincle fràgil i necessari entre l’intèrpret i públic, Ramat esdevé una experiència compartida, orgànica i irrepetible.

A través de materials naturals, música en directe, el llenguatge del cos i la complicitat amb els espectadors, la peça ens recorda que ens recorda que, potser, ser part del ramat no és tan dolent com sona.

*Després de l’assaig obert de Ramat, els aperitius Fem Matx! oferiran un espai informal per continuar coneixent les companyies i compartir una estona de conversa a peu dret, tot gaudint d’un aperitiu.

Idea original: Joan Riera Draper

Direcció: Joan Riera Draper i Andrea Tur Galera

Interpretació: Joan Riera Draper i Andrea Tur Galera

Assessor de moviment i mirada externa: Felipe Vélez Martínez

Acompanyament artístic: Última Vèrtebra

Escenografia: Treballs forestals Can Jordi, Oasi Teatre

Vestuari: Oasi Teatre.

Producció: Oasi Teatre.

Material audiovisual: Paula Ferrandiz Ortiz

De l’embolic al rastre és una proposta escènica itinerant de mediació comunitària que té lloc a l’espai públic.

Un cos de cossos recorre el rastre del record. A rodolons. Pels racons.

El carrer com a niu de memòria i un grup de gent que el travessa, un embolic de cames i braços entrellaçats, i algun cap que despunta, que avança com un cos col·lectiu. Deixa petja: un rastre de mirades.

La peça parteix d’un procés de treball previ amb persones del territori, que esdevé el punt de partida d’un dispositiu escènic en moviment. El públic acompanya aquest recorregut, observant el desplaçament d’un cos col·lectiu que travessa el carrer i transforma la percepció de l’entorn.

A partir d’aquest desplaçament lànguid, la proposta ens convida a parar l’orella i, més enllà de la remor quotidiana, percebre fines polifonies d’altres temps.

Direcció i mediació: Dolça Alcanyís i Laia Picas

Acompanyament artístic: Alejandro Santaflorentina

Participació del veïnat de Salt

Agraïments

Vaga y Maleanta és un cabaret subversiu que transforma la memòria en espectacle, visibilitzant la història i el passat de la nostra gent gran LGTBIQ+.

Un espectacle de varietats documental en què la música original, la improvisació i l’humor negre són els ingredients principals.

Kiki Morgan serà la teva mestra de cerimònies. Aquesta travesti absurda, càustica i sicalíptica ens portarà a conèixer l’època en què la Ley de Vagos y Maleantes, posteriorment Llei de Perillositat Social, era vigent.

Un espectacle còmic, fresc i compromès creat gràcies a la col·laboració de la Fundación 26 de Diciembre, a partir d’històries i testimonis reals. Un tribut a totes les persones que van patir el nostre passat i van lluitar pel nostre futur. Una vetllada que no oblidaràs.

Direcció: Jesús Lavi

Ajudant de direcció: Lourdes García

Dramatúrgia: Enrique Montero

Il·luminació: Leticia L. Karamazana

Escenografia i vestuari: Fer Muratori

Confecció: Clara Garrido

Composició musical: Milo Giraldo

Coreografia: Dolores Cardona

So: Hamblet Alejandro López i Víctor Rovira

Construcció d’escenografia: Juan Carlos Rodríguez

Construcció de marioneta: Raúl Guirao

Assessor musical: Íñigo Santacana

Fotografies del dossier i cartell: Igor Muñoz

Premsa: Manuel Benito

Productora executiva: Colette Casas

Ajudants de producció: Dolores Cardona i Yaiza Hervás

Una producció d’Oniria Teatro

I felt a Funeral, in my Brain, combina dansa, manipulació de titelles, fusta i paraula per explorar la identitat, la matèria i els espais intermedis entre allò viu i allò inert.

Al centre de l’escenari, un gran tronc de pi esdevé casa, refugi, càrrega i taüt. Aquest objecte, carregat de temps i memòria, dialoga amb el cos de la performer, que el mou, el sosté i s’hi enfronta. L’acompanya una titella de fusta que funciona com a alter ego, consciència o veu interior.

L’espectacle proposa un viatge íntim que reflexiona sobre la vida, la mort i la construcció del jo i qüestionant els rols imposats. Un espai on el cos, la matèria i el temps es troben per generar preguntes obertes.

Direcció artística i interpretació: Sira Aymerich i Besalú

Mirada externa: Federica Porello i Jasmin Sisti

Escenografia i vestuari: Sira Aymerich i Besalú

Creació sonora: Federica Porello i Yann Longchamp

Creació de llums: Théâtre du Loup // Alba Omedes

Creació de vídeo: Videoclub – Rémi Dufay, Sylvain Froidevaux

Co-producció: Théâtre du Loup

Suports: Fonds mécénat SIG, Loterie Romande

Agraïments: La Manufacture – Haute École des Arts de la Scène, Pep Aymerich, Nicolas Alvarez, Michèle Benz i Gaia Magrané

AARGH! és una proposta humorística de dansa-teatre que explora el crit com a punt de tensió entre el conformisme i la llibertat radical. L’obra s’endinsa en la por a ser jutjat en expressar-se lliurement i en la capacitat transformadora de trobar la veu pròpia. A través d’un recorregut visceral del silenci al soroll, la peça converteix el crit en una eina de reafirmació i emancipació.

Creació i Direcció: Helena Gonçalves Alves i Mar Espona Moret

Interpretació i Coreografia: Helena Gonçalves Alves i Mar Espona Moret

Música: “Anadamastor” i “Lisboa Mulata” de Dead Combo

Assessorament artístic: Stephanie Thomasen

Fotografia i vídeo: Nikolaj Svansgaard

Producció: Mispronounced Productions

Amb suport de Dansehallerne, Dansekapellet, København Danser Studios, Uppercut Danseteater i Snabslanten

Què tenen a veure Shrek, els kebabs i la Guerra dels balcans? En aquesta conferència academicofestiva, entenimentada i autoparòdica, el poeta i els seus amics ens expliquen amb què topes quan arribes a la fi del llenguatge.

A partir de la paraula i el PowerPoint, de diapositiva en diapositiva, parlarem dels homes, la cultura pop, els deliris psicoanalítics, la història d’un país desaparegut, el turisme de masses en escenaris tètrics, els mems d’Shrek, la metafísica en la història de la gastronomia, el desig eròtic, les princeses, en Tomàs Molina, el dolor dels altres, els cementiris, la velocitat, el genocidi, la poesia, els castells i la por.

Creació i interpretació: Eduard Olesti

Amb la participació dels seus bons amics: Maz Azemar, Rita Capella i Margarit, Enric Lizano i Marc Molins

Amb el suport de: BCN CREA i la Fundació Joan Brossa, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Festival TNT

Fotografia: Alessia Bombaci

Uns personatges anàrquics irrompen al carrer amb una festa ambulant. Propaguen una energia gamberra i descarada i es relacionen amb el públic a través de la percussió, el teatre, el moviment i la veu.

En aquest espectacle itinerant, els carrers de Girona es transformen en un recorregut festiu on tothom acaba formant part del sarau, en una atmosfera de llum, color i extravagància visual.

Un viatge pel funky i el hip-hop que combina ritmes de producció pròpia amb una sonoritat fresca, impactant i elèctrica.

Direcció artística: Genís Farran

Direcció musical: Robert Canela

Direcció de moviment: Heika Villar

Disseny de vestuari: Josep Rosell

Interpretació: Laura Barquets, Robert Canela, Nil Centellas, Sandra Garcia, Joan González, Núria Pulido, Jordi Talavera, Natàlia Morales, Bernardo Manzambi