El passat 18 de març va tenir lloc una jornada d’intercanvi i aprenentatge mutu sobre internacionalització en arts escèniques, coimpulsada per l’Institut Ramon Llull i el Festival Z i dinamitzada per L’Última Merda Col·lectiu. L’activitat va durar de les deu del matí a les cinc de la tarda (amb brunch inclòs!), i va comptar amb la participació especial de David Marin (Nau Ivanow), Núria Ramis (Festival Grec), Jordi Duran (Festival MAC i Festival de Nadal de Barcelona – ICUB) i Ester Campabadal (ICEC), així com amb una desena de companyies i artistes joves vinculades als entorns del Festival Z, l’escola universitària ERAM i la Nau Ivanow.

Com sol passar amb les activitats de L’Última Merda, la jornada va començar movent el cos, al ritme de “La gira internacional de les dives”, on artistes i programadores, joves i grans, van poder trencar ràpidament totes les barreres, traient l’estrella que cadascuna duu a dins.

Amb la samarreta suada i les vergonyes tretes, van engegar la jornada Teresa Carranza i Anna Monge, de l’Àrea de Creació de l’Institut Ramon Llull, que van explicar el funcionament de l’Institut i les diferents línies de suport que ofereix en l’àmbit de les arts escèniques: suport a la creació, exhibició, mobilitat, traducció i subtitulació, a més de residències internacionals. Carranza va destacar la importància que juga tot l’ecosistema teatral en l’àmbit de la internacionalització, la necessitat d’anar a fires i mercats i posar-se en relació.

De fet, alguns dels ajuts de l’ICEC, com va explicar Ester Campabadal, cobreixen també les despeses derivades de la prospecció (que no exhibició, com sí que ho fa el Llull) a aquests festivals i fires. Compte, que de vegades els ajuts triguen molt a resoldre’s, algú diria que potser massa, però és el preu a pagar per fer que tot sigui el màxim de rigorós i objectiu possible. “No és que sigui lent, és transparent”, va destacar Monge. Potser el problema de Rodalies també és una qüestió de transparència, doncs?

Tot s’entén millor quan ho poses a prova. Abans de tenir temps d’oblidar les opcions de subvencions, L’Última Merda va proposar el seu clàssic joc d’acreditacions. Totes les assistents van rebien una identitat fictícia a través de la qual havien de relacionar-se amb la resta, com si fossin en un mercat real. Companyies ben estrambòtiques, agents facilitadors de la internacionalització amb noms sospitosament similars a la realitat, i altres festivals i espais d’arreu del món. Qui fa més vincles, guanya.

LA XARXA HO ÉS TOT

Internacionalitzar-se és clau… però, què vol dir, ben bé? A la taula rodona amb David Marin, Núria Ramis i Jordi Duran, els conceptes que més van aparèixer van ser honestedat, mercats estratègics i, sobretot, xarxa. Cuidar la xarxa, conèixer l’entor, és clau per a una bona internacionalització. De fet, en aquesta línia, Marin distingeix el concepte d’internacionalització del de mobilitat internacional. El primer té relació amb cuidar aquesta xarxa, fomentar espais de cura i d’aprenentatge, treballar amb estratègia i escoltant cada territori; el segon, en canvi, suposa només buscar bolos a l’estranger. Per a Marin, “no has d’anar a mercats i festivals esperant vendre bolos, sinó que són els espais de cura, d’enamorar-se, de conèixer gent, per després més endavant ja parlar de col·laboracions”. La clauen aquests entorns? La constància.

Evidentment que hi ha projectes més fàcils d’internacionalitzar que d’altres (un exemple són les propostes de dansa i circ, que normalment no tenen text i no necessiten traducció), però Ramis destaca que al món hi ha interès per conèixer el que passa aquí. I la llengua, de vegades pot ser una barrera més a casa nostra que a Europa, on estan acostumats a llegir sobretítols. La creadora Llucia Cerdà, de la companyia Sa Vorera des Tassó, comparteix que el dialecte balear, que li havia suposat una barrera en la seva formació a Barcelona, no té per què ser cap obstacle afegit a l’altra punta del món, on tant els fa llegir sobretítols d’una cosa o d’una altra.

Cal fer atenció a cada territori, destaca Duran “el que aquí funciona en teatre de carrer potser no funciona al Regne Unit, però sí a França”. Conèixer l’altre és cabdal, afegiran Carranza i Campabadal més tard, hem de saber qui és el nostre interlocutor, quins interessos té, i tenir ganes de dialogar-hi, més enllà de vendre el nostre projecte. Prepara les reunions i no anar a cegues.

Ara bé, Campabadal ens aporta una dosi de realisme: somiar està molt bé, però no tots els projectes són per al mercat internacional, i per rodar pel món “cal tenir múscul”. Primer, afiancem el nostre projecte aquí, busquem-nos un equip de producció, distribució. I quan tinguem una estructura forta, aleshores serà el moment de saltar fora.

I quan arribi el moment de saltar, seguir la intuïció i deixar-se acompanyar de bones aliades. Alguns dels noms que ens recomanen les nostres expertes són Iva Horvat, d’Art Republic (que ofereix mentories, amb un repensament total del projecte per encarar-lo a distribució); la institució belga CAMPO (espai de residència que acompanya processos llargs de creació i exhibició i que, atenció, té vincle amb La Caldera de Barcelona), o la gestora Irene Segura (ambaixadora clau per conèixer el mercat del Regne Unit).

El projecte Xarxa Z ha estat seleccionat com un dels finalistes del Premi Lluís Carulla 2026 i accedeix a la fase d’incubació del programa, després de participar en l’Acadèmia amb dinou iniciatives culturals més d’arreu del país.

Impulsat per la Fundació Carulla, el Premi Lluís Carulla és un programa d’emprenedoria cultural que vol detectar i fer créixer projectes amb capacitat de transformar la societat a través de la cultura . En aquesta primera fase, vint propostes han estat seleccionades per formar part de l’Acadèmia, un espai de formació intensiva i d’intercanvi entre projectes.

En aquest marc, Xarxa Z ha participat en cinc sessions presencials celebrades entre el 19 de febrer i el 19 de març a Barcelona, centrades en l’impacte cultural, les habilitats emprenedores, l’avaluació i la comunicació dels projectes. El procés ha culminat amb una jornada de presentacions davant del comitè seleccionador.

Arran d’aquest recorregut, el projecte ha estat escollit com un dels deu finalistes que passen a la fase d’incubació, on rebran un acompanyament personalitzat per reforçar la seva proposta i treballar-ne la viabilitat .

La Xarxa Z es planteja com un salt d’escala del Festival Z, amb l’objectiu de connectar processos de creació, acompanyament i exhibició per a companyies joves en un circuit continu. Sota el lema “connectem creació jove, territori i comunitat”, el projecte proposa recorreguts professionals oberts i accessibles que vinculen artistes emergents amb el context territorial i el públic.

El pas a la fase d’incubació consolida el recorregut de Xarxa Z dins d’un programa que culminarà amb la selecció de dos projectes guanyadors i un acompanyament posterior per al seu desenvolupament .

Aquesta fita reforça la voluntat del Festival Z de generar estructures estables per a la creació jove i d’ampliar el seu impacte més enllà del format festival, connectant agents, territoris i comunitats a través de les arts escèniques.