I felt a Funeral, in my Brain combina dansa, manipulació de titelles, fusta i paraula per explorar la identitat, la matèria i els espais intermedis entre allò viu i allò inert.

Al centre de l’escenari, un gran tronc de pi esdevé casa, refugi, càrrega i taüt. Aquest objecte, carregat de temps i memòria, dialoga amb el cos de la performer, que el mou, el sosté i s’hi enfronta. L’acompanya una titella de fusta que funciona com a alter ego, consciència o veu interior.

L’espectacle proposa un viatge íntim que reflexiona sobre la vida, la mort i la construcció del jo i qüestionant els rols imposats. Un espai on el cos, la matèria i el temps es troben per generar preguntes obertes.

Direcció artística i interpretació: Sira Aymerich i Besalú

Mirada externa: Federica Porello i Jasmin Sisti

Escenografia i vestuari: Sira Aymerich i Besalú

Creació sonora: Federica Porello i Yann Longchamp

Creació de llums: Théâtre du Loup // Alba Omedes

Creació de vídeo: Videoclub – Rémi Dufay, Sylvain Froidevaux

Co-producció: Théâtre du Loup

Suports: Fonds mécénat SIG, Loterie Romande

Agraïments: La Manufacture – Haute École des Arts de la Scène, Pep Aymerich, Nicolas Alvarez, Michèle Benz i Gaia Magrané

AARGH! és una proposta humorística de dansa-teatre que explora el crit com a punt de tensió entre el conformisme i la llibertat radical. L’obra s’endinsa en la por a ser jutjat en expressar-se lliurement i en la capacitat transformadora de trobar la veu pròpia. A través d’un recorregut visceral del silenci al soroll, la peça converteix el crit en una eina de reafirmació i emancipació.

Creació i Direcció: Helena Gonçalves Alves i Mar Espona Moret

Interpretació i Coreografia: Helena Gonçalves Alves i Mar Espona Moret

Música: “Anadamastor” i “Lisboa Mulata” de Dead Combo

Assessorament artístic: Stephanie Thomasen

Fotografia i vídeo: Nikolaj Svansgaard

Producció: Mispronounced Productions

Amb suport de Dansehallerne, Dansekapellet, København Danser Studios, Uppercut Danseteater i Snabslanten

Què tenen a veure Shrek, els kebabs i la Guerra dels balcans? En aquesta conferència academicofestiva, entenimentada i autoparòdica, el poeta i els seus amics ens expliquen amb què topes quan arribes a la fi del llenguatge.

A partir de la paraula i el PowerPoint, de diapositiva en diapositiva, parlarem dels homes, la cultura pop, els deliris psicoanalítics, la història d’un país desaparegut, el turisme de masses en escenaris tètrics, els mems d’Shrek, la metafísica en la història de la gastronomia, el desig eròtic, les princeses, en Tomàs Molina, el dolor dels altres, els cementiris, la velocitat, el genocidi, la poesia, els castells i la por.

Creació i interpretació: Eduard Olesti

Amb la participació dels seus bons amics: Maz Azemar, Rita Capella i Margarit, Enric Lizano i Marc Molins

Amb el suport de: BCN CREA i la Fundació Joan Brossa, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Festival TNT

Fotografia: Alessia Bombaci