Cinc companyies que han passat pel Festival Z i ho estan petant

CIA. JORDI FONT

Darrerament, en Jordi Font i la Nina Solà Carbonell, amb els seus diferents barrets (ja siguin la Cia. Jordi Font o la companyia Mambo Project), no paren. Fa un parell d’anys van crear un nou espai de creació i residències artístiques a Ribes de Freser, La Cremallera, i aquest any encara han tingut temps de formar part de la programació del Teatre Nacional de Catalunya, amb l’espectacle Iaia, de Mambo Project.

Al Festival Z, però, hi van venir el 2023, amb una funció d’Ells i jo, o aquella sensació que els arbres et miren. Expliquen que fer-ho va ser «un gran aparador» que els va permetre donar a conèixer l’obra i fer gira per diversos espais de Catalunya i Espanya: han estat a Inca, Banyoles, Viladecans, Utebo, Santa Perpètua, Madrid, el Festival FETEN… Es diu de pressa!

A més, en Jordi i la Nina visiten el Z sempre que poden com a públic, encara que no hi estiguin programades. «Hi vam conèixer persones meravelloses amb qui ens hem anat retrobant i amb qui compartim mirades i sinergies», algunes de les quals, afirmen, ja han passat pel seu espai, La Cremallera, a fer residències!

Al setembre estrenaran Jovent, amb Mambo Project, «un altaveu a testimonis de joves d’entre quinze i divuit anys que reflexionen sobre el futur».

COL·LECTIU DESASOSIEGO

Poques companyies han estat tants cops al Festival Z com el Col·lectiu Desasosiego, format per la Camille Latron, l’Àlex Solsona, la Carla Coll i en Pau Caselles. I poques, com elles, poden dir que van formar part de l’edició 0 del Festival, quan encara estàvem en fase beta, l’any 2020. Aleshores, van presentar una primera mostra d’Un segundo bajo la arena, l’espectacle que tornarien a portar al Z un any més tard, en format quasi acabat, i que més tard els faria recollir el Premi Moritz de FiraTàrrega, el Premi de la Crítica Novaveu, el Premi del Públic d’Alcarràs, i milers d’aplaudiments en més de 100 funcions per tot l’estat. El que se’n diu un èxit de públic i crítica, vaja!

L’any 2023 van tornar al Festival Z per presentar un nou projecte, aleshores en preproducció, Breu visita a la gola del llop, que han estrenat enguany al teatre El Maldà de Barcelona, i que ara començarà a fer gira. A més, també tenen en gira una instal·lació de carrer, Com qui sent ploure. 

Les de Desasosiego intenten venir al festival cada any, hi estiguin o no programades, ja que sempre hi troben propostes atractives i els serveix per «fer xarxa amb equipaments i altres companyies», cosa que consideren cabdal. «La companyia no seria el que és sense el seu pas pel Festival Z», diuen, i segurament el Z tampoc seria el mateix sense elles!

LA DONA CALBA

Una companyia jove i autogestionada que fa titelles per a adults sobre una iaia que recorda el seu passat a través d’objectes? Malgrat que les de La Dona Calba admeten que és difícil, és possible! Ho han demostrat amb l’espectacle Caterina, que es va poder veure l’any passat al Festival Z. 

Malgrat les dificultats de distribuir un espectacle d’aquestes característiques, les Calbes van recollir uns quants bolos de la seva actuació a Girona. I van deixar marca: «de tant en tant, encara hi ha algú que ens diu: “Us vaig veure al Z i em vau enamorar!”», diuen. A més, a través del Z, van viatjar a Pamplona, als Encuentros Latxa, com a representants del Festival. Més ben representades, impossible!

Més enllà dels bolos, el Z els va servir per conèixer companyies i artistes en la mateixa situació que elles, així com programadores i professionals de qui han rebut acompanyament. Algunes d’elles, reconeixen, han esdevingut «referents», i les conviden a les mostres o passis que fan.

Mentre treballen per consolidar l’estructura de la companyia (cosa importantíssima, i poc se’n parla), continuen movent Caterina, que farà un mes de gira a l’Argentina, i preparen la seva segona peça, Entresòl 1a, sobre la problemàtica de l’habitatge. Seguiu-les de prop!

ELAINE GRAYLING

Qui conegui l’Elaine sap que l’energia de caliu i familiaritat dels seus espectacles s’estén a tots els aspectes de la seva vida i la seva persona. És per això que en l’ambient de xarxa del Festival Z se sent «com a casa». Conserva un vincle humà amb cadascuna de les persones que hi ha conegut, i creu que és precisament «aquest teixit de complicitats i suport mutu» el que és més valuós del Z.

L’any 2023 la vam tenir al festival amb Man mano, il tempo scorre, un solo que ens convida a reflexionar sobre la memòria familiar tot cuinant (i menjant) nyoquis segons la recepta tradicional napolitana de la família de l’Elaine. Després del seu pas pel Z l’espectacle ha omplert les panxes i els cors del públic de Fira Mediterrània, El Maldà, el Festival Límbic, el Festival Escena Poblenou o la Casa Encendida de Madrid, i ha rebut una nominació al Premi Revelació dels Premis de la Crítica 2024. 

De cara a nous projectes, l’Elaine no té pressa, i vol continuar investigant seguint la premissa del títol del seu espectacle, Man mano, que vol dir literalment «a poc a poc».

A més del seu projecte personal, l’Elaine forma part de L’Última Merda Col·lectiu, que sacseja i activa espais culturals de tota mena, com ara el Festival Z, on han participat tres edicions, en la darrera de les quals van encarregar-se de l’espectacle inaugural. Formar part de L’Última Merda l’ha fet tornar en moltes ocasions al Z, i això la fa sentir que encara és part d’aquesta família cada cop més gran. «El vincle amb el Z continua viu, encara que sigui des d’un altre lloc», diu, i a nosaltres, ens encanta!