"Anomalía y Excepción", Maria Cambil
L’accés es fará per la Plaça Pallol.
Sinopsi:
Anomalía y Excepción és una autoficció escènica en què la protagonista desgrana records de la seva adolescència a través dels quals dibuixa el tipus de relació que tenia amb els pares, amb la germana i amb ella mateixa. Es tracta d’una obra que s’endinsa en temes com ara la identitat, el gènere, el sexe, la mort, la culpa o el suïcidi.
En escena hi ha Maria Cambil, creadora i protagonista, Clàudia Ferrer, actriu, i Carles Vidal, que posa música a aquesta història acompanyat d’una guitarra, un teclat i la seva veu.
Durada: 57 min
Idioma: català i castellà
Recomanat a partir dels 14 anys.
Fitxa artística:
Dramatúrgia i direcció: Maria Cambil
Ajudant de direcció: Andreia Garcia
Intèrprets: Clàudia Ferrer, Carles Vidal i Maria Cambil
Il·luminació: Pep Arumí
Espai sonor: Carles Vidal
Escenografia: Ignasi Albarado
Vestuari: Maria Boquera
Assessorament extern: Xicu Masó i Turón
Coproducció: Escola Universitària ERAM i Maria Cambil
Amb la col·laboració d'El Canal - Centre d'Arts Escèniques Salt/Girona, L'Espiral Espai de dansa i Sala La Planeta
"Deseo de ser punk", Cia. Damedaño
Sinopsi:
Ane Da Silva ens presenta un monòleg amb l’adaptació de la novel·la “Deseo de ser punk” (2009) de la reconeguda novel·lista i guionista madrilenya Belén Gopegui.
El moviment punk, la seva música i estètica rebel acompanyada de projeccions audiovisuals són la base d’una peça escènica que gira al voltant de la Martina, una adolescent que arran de la mort del pare d’una amiga íntima entén que per a tirar endavant ha de plantar cara al món que l’envolta.
Durada: 1 h 15 min
Idioma: castellà
Recomanat a partir dels 14 anys
Fitxa artística:
Idea original: Ane Da Silva (basada en la novel·la “Deseo de ser punk”)
Autoria novel·la “Deseo de ser punk”: Belén Gopegui
Dramatúrgia: Ane Da Silva i Irene Pérez
Direcció: Ane Da Silva
Ajudant de direcció: Irene Pérez i Isabel Gómez
Intèrpret: Ane Da Silva
Escenografia i vestuari: Ane Da Silva
Tècnic i espai sonor: Alvar Rosell Martin
Il·luminació: Zoe Serrano
Direcció audiovisual i operadora de càmera: Mar Teixidor
Fotografia i vídeo: Nerea Lluch
Producció i comunicació: Ane Da Silva i Iria Cruz
Assessorament artístic: Xicu Masó i Turón
Coproducció: Escola Universitària ERAM i Ane Da Silva
"Cry babies", The Followers.Co
L’accés es fará per la Plaça Pallol.
Sinopsi:
Cry Babies explica la història d'una adolescent protagonista d'un episodi de violència en el seu institut, i a partir d'aquest fet es van sorgint qüestions que giren al voltant del que és ser adolescent i jove en las societat actual. “Què és el que porta una noia al límit?", "quin nivell de responsabilitat hi té la família, el centre educatiu, la tecnologia, la pressió dels cànons de bellesa establerts, els mitjans de comunicació, el polític que retalla en educació, la precarietat, l'educació o ella mateixa?” o "com hem d'afrontar la violència juvenil?" són algunes de les preguntes que les creadores i creadors plantegen per tal de "contraposar discursos i volent posar el jovent al centre del debat.”
The Followers.Co defineix la seva peça com una comèdia àcida en clau de fals documental que es podria catalogar de moltes maneres, ja que s'hi fusionen vlogs, maquetes, música, cos, humor trash i interacció amb el públic.
Durada: 1 h
Idioma: català i castellà
Recomanat a partir dels 16 anys
Fitxa artística:
Dramatúrgia: Andrea Monje i Laura Riera (The Followers.Co)
Intèrprets: Andrea Monje, Laura Riera, Pol de la Rosa i Laura Roqué
Cos i moviment: Bruna Artigal
Escenografia i vestuari: Núria Mallofré
Cap tècnic: Sergio Roca Saiz
Mitjans digitals: Andrea Monje
Ajudant de producció: Roger Vidal
Coproducció: Antic Teatre, Quinzena de Dansa Metropolitana i The Followers.Co
"Que s’acabi el món és culpa meva", Associació La Intempèrie
PROGRAMA DOBLE - Amb aquesta compra tens accés a la projecció del documental "Avui és demà" a les 19:00 h i a la funció de Que s'acabi el món és culpa meva de l'Associació La Intempèrie.
Sinopsi:
Associació La Intempèrie presenta una peça teatral, Que s’acabi el món és culpa meva, que es va gestar abans, durant i després de la pandèmia. De fet, el període que inspira a les creadores i el moment en què se situa la història va ser justament el "durant". És una peça que parla des del punt de vista d'una generació, la generació Z, que ha vist com moltes de les promeses de creixement i progrés es quedaven enrere, una generació angoixada per la sobreexplotació del planeta, però que es vol apropiar del destí que l'espera, tant a la seva generació com a les generacions futures.
“Què faries si el món s'acabés d'aquí una hora?" és la premissa d'on surt la peça, presentant dues amigues, Marina i Vicky, que intenten aprofitar l’hora que els queda reflexionant sobre un futur que no saben si s'esdevindrà. I és que "quin lloc té l'esperança quan desapareix la certesa del demà?".
Durada: 1 h
Idioma: català
Recomanat a partir dels 12 anys
Fitxa artística:
Dramaúrgia: Èlia Borràs, Berta Camps i Eva Ferré
Direcció: Paula Fossati
Ajudant de direcció: Èlia Borràs
Intèrprets: Berta Camps i Eva Ferré
Escenografia i vestuari: Natàlia Llovet
Construcció escenografia: Pep Aymerich
Il·luminació i so: Maria Cambil i Camille Latron
Tècnica de so: Camille Latron
Ajudant de tècnica: Miquel Lanao
Assessorament extern: Laura Pujol i Sílvia Escuder
Fotografia: Ona Vilar
Realitzador de video: Mosk Audiovisuals
Producció: Associació La Intempèrie
Amb el suport de l'Ayuntamiento de Celrà
ACTIVITAT RELACIONADA - A partir de la tesi d'aquesta peça, l'alumnat de Batxillerat d'Arts Escèniques de La Salle de Girona i les persones usuàries del PIL (Salt), jovent d'entre 16 i 18 tutelat i extutelat per l'Administració de la Generalitat de Catalunya es retroben per a fer una nova peça escènica i documentar-ne el procés. El documental del procés també es podrà veure el dia 9 de juliol, a les 19:00 hores, a l'Auditori de La Mercè̀, just abans de la funció Que s’acabi el món és culpa meva.
ACTIVITAT RELACIONADA - La peça escènica, representada per l'alumnat de Batxillerat d'Arts Escèniques de La Salle, es podrà veure el dia 3 de juny, a les 18:00 hores, al Teatre de Lloret de Mar.
"Meta", Cicuta
L’accés es fará per la Plaça Pallol.
Sinopsi:
Durant l'any 2018, va morir una mitjana de 2 persones al dia a les aigües de l'estret de Gibraltar. Des de 2014, han mort 23.312 persones. L'estret és una de les rutes migratòries més utilitzades i cada any arriben milers de persones a la costa, com ara el protagonista d'aquest monòleg, Ibrahima Diallo. Aquest jove va aconseguir creuar l'estret l'any 2018 i ara és entrenador de futbol infantil a Sabadell i, alhora, es dedica a aquest projecte: Meta.
Aquest monòleg documental visibilitza la situació de persones com Ibrahima, però ho fa posant el focus d'atenció en la història mediàtica del nedador David Meca, i en les adversitats que va haver d'afrontar quan va creuar l'estret tres vegades seguides l'any 2008.
Quan acaba el monòleg, Ibrahima Diallo ofereix un debat post funció per donar peu al públic a expressar inquietuds, dubtes i opinions, i així poder interactuar i conèixer amb més profunditat la història de l'Ibrahima, però també la de moltes altres persones que passen desapercebudes durant el monòleg.
Durada: 45 min (+15 min debat post-funció)
Idioma: català
Recomanat a partir de los 9 anys
Fitxa artística:
Direcció: Cicuta
Dramatúrgia: David Font
Text: Adrià Aparicio
Intèrpret: Ibrahima Diallo
Producció: Cicuta